Menús del menjador escolar febrer 2008
Us presentem els menús del menjador escolar del mes de febrer.
menú-sense marisc,llenties i fruits secs
menú-sense proteïna de vaca.doc
Els aliments: classificació
Els aliments poden classificar-se de molt diverses maneres. Així, en vells llibres de cuina de l’Edat Mitjana es llegix una sèrie de recomanacions dietètiques, basades en la suposició que la salut depenia en gran part de la utilització adequada dels aliments. Es consideraven dividits en dos grans grups, “calents ” i “freds, classificació, en certa manera, semblant als *pricipios xinesos “*ying” i “*yang”.
Es tractava de controlar els efectes del clima, de manera que durant el temps fred s’havia de menjar aliments calents i en els dies calorosos, aliments freds. Se suposava que així es controlaven els efectes perjudicials dels humors, escalfant als temperaments *anémicos o malenconiosos, i refredant a les disposicions *pletóricas o *pasionales.
En temps remots, en cada família, els pares havien d’ensenyar als fills sobre el que havien de menjar. Ja en el Vell Testament i en l’Alcorà es pot apreciar l’existència d’importants indicacions sobre instruccions o recomanacions dietètiques.
Aliments segons predomini de *nutrientes
Des del punt de vista funcional i segons el predomini d’uns *nutrientes o uns altres es poden considerar tres grans grups:
1. Aliments energètics: predominen els *hidratos de carboni i els greixos (llet, formatge, carn, peixos, ous, llegums).
2. Aliments plàstics: predominen les proteïnes i el calci (cereals i derivats, grasses i olis, algunes *leguminosas).
3. Aliments reguladors: predominen els minerals i les vitamines (fruites, verdures, algunes *leguminosas).
L’inconvenient que té l’acceptació d’aquesta classificació és que la majoria dels aliments no contenen un únic *nutriente, sinó una àmplia varietat d’ells. No obstant això, la seva senzillesa la fa apta perquè persones poc versades en el tema puguin entendre fàcilment com es poden considerar als aliments, *atendiento al seu contingut. Una major precisió en la classificació dels aliments podria ser la qual es presenta a continuació, basada en una combinació d’aporti i funcionalitat.
Aliments segons la seva funcionalitat
1.- Aliments que proporcionen fonamentalment energia.
Són els rics en *glúcicos o *carbohidratos (font primària), o en greixos (font secundària).
Font primària (*Carbohidratos)
A. Vegetal.-a) sucres: naturals (fruits, arrels i fulles de plantes i mel, i preparats (melmelades, dolces, xarops), b) midons: naturals (grans, llavors i arrels de plantes), i preparats (farina, pa, pasta, coques).
B. Animal.-a) sucre (*glucosa):naturals: (costella de carn), i preparats: (alguns embotits), b) sucre (*lactosa): naturals (llet), i preparats (formatge, *yogurt), c) midons (*glucógeno):naturals (costella de carn, fetge ), i preparats (alguns embotits)
Font secundària (*Lipidos)
A.Vegetal.-a) olis de llavors: naturals (olives, girasol), i preparades (margarines), b) grasses: naturals (cacauets, *coco), i preparades (sagí de cacauet)
B. Animal.-a) grassa (nata): natural (llet), i preparada (mantega, formatge), b) grassa (sèu, sagí): natural (vaca, anyell, porc), i preparada (olis de peix)
2-. Aliments que serveixen fonamentalment per a la *construccion i *reparacion de l’organisme.
Són rics en proteïnes.
A. *Proteinas de primera classe
Posseïxen *aminoacidos en proporcions i quantitats adequades per al creixement i reconstrucció de l’organisme. Son: a) aliments naturals (llet, ous, carn, aus, peix), b) aliments preparats (formatge, embotits).
B.-*Proteinas de segona classe
No *poseeen tots els *aminoacidos essencials per al creixement Són: a) aliments naturals (cereals, llegums), b) aliments preparats (pa, pasta)
Grups d’aliments
Una ampliació del concepte de classificar a aliments segons la seva funcionalitat ha consistit a establir grups, de manera que la ingesta d’un determinat nombre d’aliments de cadascun d’ells, garantissin una dieta adequada.
En aquest sentit els grups podien ser els següents:
Primer :Llet i derivats.
Segundo :Carn, peixos i ous.
Tercer 
atates, llegums i fruits secs.
Cambra :Verdures i hortalisses.
Cinquè :Fruites.
Sisè : Pa, pastes, cereals i sucre.
Setè : Greixos, olis i mantega.
La utilitat d’aquesta classificació ha significat un gran avanç amb vista a que els individus aliens al tema puguin tenir una idea, el més propera possible, per a entendre el que significa la ingesta variada d’aliments. L’expressió gràfica d’aquesta classificació, ja clàssica, s’ha fet en forma de “Roda dels Aliments”.
Aliments. Classificació segons colors
Aquesta classificació dels aliments té en compte el seu interès nutritiu, expressat per un color, tal com s’indica a continuació.
*Grup u: Color blau
Llet, derivats de llet fresca o fermentada, formatges
Aporten proteïnes animals, calci, fòsfor i vitamines del grup B.
* Grup dos : Color vermell
Carn, peixos, ous
Aporten proteïnes animals, minerals i vitamines del grup B
*Grup tres : Color groc
Grasses animals, vegetals i mixtes
Aporten lípids i vitamines *liposolibles A, D, I.
*Grup quatre : Color marró
Cereals i derivats, sucres
Aporten glúcids, proteïnes vegetals i vitamines del grup B.
*Grup cinc : Color verd
Verdures i fruites
Aporten glúcids, minerals, *vitaminasC, del grup B, *provitamina A i *celulosa.
*Grup sis : Color violeta
Aigua, sucs de fruites, begudes *aromáticas, begudes alcohòliques
La composició és molt variable.
Aliments.Classificació segons *Trémoliéres.
Segons aquest expert francès en alimentació, els aliments poden considerar-se en 6 grups
1º Grup “primordial”
Carns, peix, ous. Són font de proteïnes, minerals i vitamines del grup B
2º Grup “protector”
Llet i productes lactis. Són font de proteïnes, calci, fòsfor i vitamines del grup B
3º Grup “*energetico”
Matèries grasses animals i vegetals, mantega, rica en *vitamna A, olis vegetals. Són font d’àcids grassos essencials
4º Grup “combustible”
*Féculas. *Sonfuente de glúcids, proteïnes i vitamines del grup B
Sucre i productes ensucrats. Són font de *glúcicos
5º Grup “refrescant”
Verdures i fruites. Són font de minerals, vitamines A, B i C, *celulosa
6º Grup “*liquidos”
Begudes, aigua, sucs de fruites, begudes *aromáticas o alcohòliques
Aliments. Classificació en el segle XX
A mitjan segle XX va aparèixer una classificació en la qual es va basar la Guia dels set grups bàsics d’aliments i s’introduïa el terme d’intercanvi “”, entre ells. Els grups d’aliments van anar :
* hortalisses verdes i grogues
* taronges, tomàquets i pinyes
* patates i altres hortalisses i fruites
* llet i productes lactis
* carn, pollastre, peix, ous, i jueves i pèsols secs
* pa, farina i cereals
* mantega i margarina fortificada
Aquesta Guia va desenvolupar unes recomanacions, juntament amb el concepte d’intercanvis “”, d’aliments, afegint, a més, el concepte de “porcions”d’aliments.
Porció d’aliment és una part separada d’altra major, i es pot entendre com la quantitat, que menjant o bevent un nombre determinat de porcions d’una vianda, diàriament, li permetria a una persona satisfer les necessitats nutricionals aportades per aquest aliment. Amb aquest concepte, poden considerar-se porcions d’altres aliments o “porcions *intercambiables ” aquelles que al ser equivalents, poden ser *sustituídas entre si.
El concepte de porció d’aliment que va sorgir fa uns anys en el tractament dietètic dels diabètics s’ha comprovat que també és útil a l’hora de considerar les quantitats dels aliments d’una dieta normal. Habitualment, s’utilitzen utensilis i apreciacions casolanes per al seu mesurament, el que facilita la seva comprensió.
Piràmide dels Aliments
La Piràmide Alimentària mostra la gran varietat, quantitat i proporció d’aliments que han de ser consumits pels individus perquè el seu organisme pugui realitzar totes les seves funcions i es mantingui en bona forma. Es tracta d’una forma de presentar i classificar als aliments, que es va instaurar fa uns anys, i que ha estat àmplia i mundialment comentada. *Tambíén ha estat discutida, especialment en els últims anys, perquè no acaba de resoldre els amplis problemes que estableixen els actuals punts de vista sobre el que significa una dieta adequada i saludable.
En la *Piramide es diferencies diversos nivells (considerats de baix a dalt)
PRIMER NIVELL.
És la base de la Piràmide i en ella es troben cereals, pa, arròs, farines, patates i llegums frescos. Inclou important quantitat d’aliments que contenen *carbohidratos complexos com els midons i les fibres Aquest grup d’aliments aporta la major part de les calories que un individu sa consumeix al dia. La quantitat *calórica ha de ser proporcional a la despesa energètica de cada persona. Les més actives, que gasten una major quantitat d’energia, han de consumir major quantitat d’aquests aliments que les sedentàries de la seva mateixa edat i sexe.
SEGUNDO NIVELL.
En aquest nivell es troben algunes hortalisses i fruites que proporcionen les vitamines A i C. Són aliments pobres en greixos. Aquest nivell està dividit en dos compartiments, un per a verdures i altre per a fruites. Aquests dos grups d’aliments són molt importants pel seu aporti en minerals vitamines, especialment les antioxidants, *fitoquímicos, i pel seu contingut en fibra.
TERCER NIVELL.
Localitzat en el centre de la Piràmide, proporcionalment menor que els anteriors, està també subdividit en dues parts: el grup dels lactis i el qual agrupa a carns, peixos, mariscs, pollastres, ous i llegums . El grup dels lactis és particularment important pel seu aporti de calci i proteïnes d’alt valor biològic. En el grup de les carns es recomana el consum de peix, pel seu excel·lent aporti de proteïnes, ferro i, especialment, de greixos necessaris per a la salut. De les carns són preferibles les blanques, pel seu menor contingut de greixos i, en el cas de carns vermelles, les magres. El grup de les carns es caracteritza per la seva aporti de proteïnes d’alt valor biològic, ferro i zinc, minerals essencials i amb bona *biodisponibilidad. Aquest grup d’aliments conté “els greixos invisibles”.
QUART NIVELL.
El penúltim nivell de la Piràmide és un compartiment relativament petit que agrupa a olis, grasses, mantega, margarina i a aquells aliments que contenen una important quantitat de greixos, com les olives, fruits secs. Aquest grup es troben olis vegetals d’oliva, *canola, *soya i aliments, com les olives, que contenen àcids grassos essencials per a l’organisme. Es recomana tenir un baix consum de greixos d’origen animal, pel seu contingut d’àcids grassos saturats i colesterol
CINQUÈ NIVELL.
És el compartiment més petit i on es localitzen el sucre, la mel i aquells aliments que els contenen en abundància. Es recomana que el consum d’aquests aliments sigui moderat
Deixa un comentari